El secretari autonòmic d’Indústria, Comerç i Consum, Felipe Carrasco, ha avançat que la Generalitat ultima una estratègia única de l’hidrogen verd, basada en una col·laboració publicoprivada, per a la captació i inversió en este vector energètic. (9-2-25)
A més, ha explicat, esta estratègia té com a objectiu fonamental “l’enfortiment de l’ecosistema tecnològic de l’hidrogen verd”. En este sentit, ha insistit en el fet que, actualment, la Comunitat Valenciana “ja és capaç de desenrotllar tecnologia pròpia”, i la Generalitat continuarà impulsant el seu desenrotllament en 2025 “per a nodrir de competitivitat les nostres empreses de l’hidrogen verd”.
Des de la Conselleria d’Indústria, Innovació, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, la planificació i l’organització de l’ecosistema energètic constituïx una prioritat per a, com ha explicat Carrasco, “continuar liderant el panorama industrial espanyol”.
Referent a això, el secretari ha destacat que l’adhesió de la Generalitat Valenciana a l’Aliança de Valls de l’Hidrogen Verd, constituïda esta setmana a Huelva, situa la Comunitat Valenciana “com a regió referent en l’impuls de les energies renovables”.
Carrasco ha subratllat que esta adhesió s’alinea amb l’objectiu del Govern Valencià d’impulsar l’energia com a “palanca” d’enfortiment i competitivitat de la indústria valenciana i “demostra el compromís decidit del Consell a liderar la transició energètica”.
Aliança de Valls de l’Hidrogen
L’Aliança de Valls de l’Hidrogen renovable, de caràcter nacional, naix per a col·laborar conjuntament en l’impuls de la cadena de valor de l’hidrogen renovable, avançar en projectes en col·laboració i millorar la capacitat d’interlocució amb les diferents institucions espanyoles i comunitàries.
Està integrada per 16 valls d’hidrogen de tot Espanya, suma 611 entitats involucrades i 333 projectes, que impliquen la producció de 900.000 tones a l’any d’hidrogen i l’abatiment de més d’11 milions de tones de CO2 anualment.
Cal tindre en compte —ha afegit Felipe Carrasco— que l’hidrogen renovable “és un vector energètic clau per a fer realitat el compromís europeu de zero emissions netes per a 2050 i la reducció de la dependència energètica”.
Per al secretari autonòmic, Espanya compta amb unes condicions idònies per a fer de l’hidrogen renovable “no només un aspecte fonamental per a la transició energètica, sinó també una oportunitat per al desenrotllament industrial, econòmic, social i tecnològic”.
Així, doncs, amb l’objectiu de dur a terme les diferents iniciatives promogudes entorn d’este vector energètic, les 16 valls d’hidrogen, integrades per empreses i organitzacions públiques i privades, pertanyents als diferents eslavons de la cadena de valor d’este producte, cooperaran per a fomentar el desenrotllament d’ecosistemes locals entorn de l’economia de l’hidrogen.
L’hidrogen verd, font d’energia neta
Produït mitjançant electròlisi amb electricitat renovable, l’hidrogen verd presenta avantatges notables per a les empreses que busquen alinear-se amb els objectius de sostenibilitat i reduir la seua petjada de carboni. El seu procés de producció evita l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, fet que contribuïx directament en la mitigació del canvi climàtic.
Al mateix temps, oferix una major independència energètica, la qual cosa permet a les empreses diversificar les seues fonts d’energia i disminuir la dependència de combustibles fòssils, la volatilitat dels quals representa un risc creixent per a la continuïtat de les operacions.
A més, l’hidrogen verd pot emprar-se com una font d’energia neta i versàtil en aplicacions com la generació d’electricitat, la mobilitat en vehicles d’hidrogen i la calefacció industrial. En este sentit, resulta crucial per a descarbonitzar sectors industrials que requerixen altes temperatures i que són difícils d’electrificar, com l’acer, el ciment i el vidre.
Este recurs emmagatzemable també permet a les empreses superar un dels principals desafiaments de les energies renovables: la intermitència, ja que pot acumular-se en moments d’alta producció energètica i utilitzar-se en períodes de baixa disponibilitat, de manera que es garantisca un subministrament energètic més estable.
Impulsant la innovació i la col·laboració entre empreses, centres d’investigació i governs, s’enfortixen sectors estratègics i es creen nous nínxols d’ocupació verda, cosa que eleva la competitivitat i la sostenibilitat a llarg termini de les organitzacions.